Lliris Picó (Ibi, 1972). És professora de Llengua Catalana i de Literatura Catalana Infantil a la Universitat d’Alacant i secretària de la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans. És autora de les novel·les Helena: un record sempre és mentida (2002), Les ales de la memòria (2003), L’olor dels crisantems (2005), Claus de serp (2007), Moisés, estigues quiet (2015), El vell i el far (2019), Ventalls de paper (2019). Ha participat en diversos reculls de relats col·lectius com Entre dones (2016), 6.000 estúpids i 10 més (2015) o La improbable vida de Joan Fuster (2018). Col·labora habitualment en el diari Información i Nosaltres La Veu. Entre els guardons que ha rebut destaquen el XXI Premi 25 d’Abril Vila Benissa (2001), el Premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d’Elx (2004), el Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil (2014) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor llibre de narrativa juvenil (2016), per l’obra Moisés, estigues quiet. És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.